Des del 21 de desembre, el dia del solstici, entrem en el signe de Capricorn. El solstici d’hivern en l’hemisferi nord és el moment de canvi de polaritat del moviment del sol respecte a la terra en què la foscor cedeix el pas a la llum. No és casual que en aquestes dates de dies tan curts i nits tan llargues se celebri el naixement de la llum.
Nadal té aquest sentit, el naixement d’un nen de llum que obre el cor als éssers humans. Aquest seria el màxim destí dels humans portar la llum de l’amor i la compassió al món.
Capricorn és un temps difícil, encara estem en la màxima foscor i la llum és només un petit indici. Per això és un signe callat i de resistència en el qual la solitud i el treball interior estan molt presents.
El mite que té relació amb Capricorn és el de Saturn, un déu controvertit, però fiable que ordena el món que s’havia caotitzat després de les emocions intenses d’Escorpí i els excessos de Sagitari. Saturn no té molt bona fama per la seva serietat i per les seves aplicacions implacables de la llei. Un aspecte d’aquest déu és el de Cronos, el temps, que ho posa tot al seu lloc, el valor de la tradició i del reconeixement del qual un ha après.
Però un altra cara més despietada és la de Saturn devorant als seus fills. Quan la tradició i els valors ancestrals es petrifiquen i es queden inamovibles, sorgeixen els nous valors que trenquen amb el passat. El vell i el nou competeixen per l’hegemonia i Saturn intenta devorar, assimilar i integrar tot el que eé diferent perquè no escapi del seu control, cosa que no sempre és possible. Per avançar cal transgredir i Saturn transgredeix contra el seu pare Urà i alhora Saturn és desafiat pel seu fill Zeus. És el reemplaçament natural de les velles idees per les noves amb respecte.
El destí es concreta. Capricorn
